2. Palau de Cervelló

Guerra o revolució

Després de la derrota de la rebel·lió militar de juliol de 1936 a Madrid i altres ciutats, l’Estat republicà havia esclatat en miquetes. Encara que la lleialtat continuada de militars i policies va ser crucial per al fracàs del colp, la decisió del Govern d’armar el “poble” (militants de partits polítics d’esquerra i sindicats) va significar que el poder estava als carrers.

Resulta irònic que una rebel·lió destinada a “salvar” Espanya de l’esquerra desencadenara la revolució més important a Europa Occidental des de la presa del poder pels bolxevics a Rússia en 1917. Però l’Espanya de 1936 va ser diferent. No hi hagué un intent a l’estil leninista d’enderrocar el govern democràticament elegit. L’esquerra espanyola estava molt fragmentada. Els més significatius eren els anarcosindicalistes (CNT-FAI), els socialistes (PSOE) i els comunistes (PCE). Estaven molt dividits sobre la naturalesa i el moment de la revolució fins i tot abans de l’estiu de 1936. La CNT-FAI volia destruir l’Estat, no fer-se amb el seu control; el PSOE no podia decidir si era millor secundar o enderrocar la República “burgesa”; i el PCE, que en el seu moment havia demanat una Espanya soviètica, seguia ara la política del “Front Popular” de Stalin d’una aliança progressista entre classes contra el feixisme. Aquestes disputes internes prèvies a la guerra havien desembocat ocasionalment en la violència, encara que tots proclamaven la unitat enfront de l’amenaça que suposaven els militars sublevats.

Però encara que el govern sobrevisquera, l’Espanya republicana va ser testimoni d’un canvi revolucionari radical. Les organitzacions d’esquerres van confiscar les propietats dels seus enemics de dretes —definits com a “feixistes” independentment que participaren en la rebel·lió— en nom del “poble”. També “van netejar” la societat de “feixistes”: en els primers sis mesos del conflicte, quasi 50.000 van ser assassinats. Totes les organitzacions d’esquerra van participar en els assassinats, encara que els tribunals revolucionaris que van generar gran part de la violència van passar a ser coneguts per les seues víctimes com a “txeques”, evocant la força policial secreta comunista fundada per Féliks Dzerjinski al desembre de 1917. Molts dels autors servirien posteriorment al Servei d’Investigació Militar, la policia secreta militar creada a l’agost de 1937 per a combatre la Quinta Columna.

Si la revolució antifeixista era políticament àmplia, el record dels conflictes passats continuava sent fort dins de l’esquerra a pesar de l’afirmació pública de la unitat. De fet, els formidables desafiaments de la guerra i la revolució no van fer sinó exacerbar la desconfiança dins de l’esquerra. Mentre les forces del general Franco avançaven cap a Madrid a principis de la tardor de 1936, el PCE insistia que la guerra només podia guanyar-se mitjançant la disciplina, l’organització i la centralització política. La revolució havia d’esperar fins a la victòria. Els anarquistes insistien que la guerra i la revolució eren inseparables. Gràcies en part a l’obra de George Orwell Homenatge a Catalunya, aquest debat “guerra versus revolució” és un dels aspectes més coneguts de la política republicana en temps de guerra, encara que en realitat Orwell va simplificar la situació. Per exemple, quan Franco semblava estar a punt de prendre Madrid al novembre de 1936, la CNT-FAI es va unir al Govern; un sorprenent repudi dels principis anarquistes tradicionals. No obstant això, el recel mutu era prou real. Els sagnants enfrontaments a València que descriu Lluís entre anarquistes i comunistes a l’octubre de 1936, enfront de la seu del Partit Comunista en el Palau de Cervelló de la plaça de Tetuan, van presagiar el conflicte més important de Barcelona al maig següent.

Julius Ruiz

LLIG MÉS

• Burnett Bolloten, La Guerra Civil española: Revolución y contrarrevolución (Alianza, 2015).
• Helen Graham, La Republica española en guerra: 1936-1939 (Debate, 2006).

Antonio Elorza i Marta Bizcarrondo, Queridos camaradas: la Internacional Comunista y España, 1919-1939 (Planeta, 1999).