4. Refugi

Guerra total: els bombardejos

Els avions van exercir un paper important en el curs militar de la Guerra Civil des del principi. En el primer pont aeri de la història moderna d’Europa, els avions de transport nazis van portar part del poderós exèrcit colonial de Franco des del Marroc a Andalusia a finals de juliol de 1936. Altres tropes colonials van ser enviades a través de l’estret de Gibraltar sota la protecció aèria italiana. La decisió de Hitler i Mussolini d’intervindre va transformar les perspectives militars i polítiques de Franco. Al novembre, estava a les portes de Madrid com a “Generalíssim”, el líder rebel indiscutible.

El control franquista del cel va ser desafiat per l’arribada de l’aviació soviètica a l’octubre. Els avions de Stalin, en particular el caça I-16 conegut pels republicans com el “Mosca”, eren tan moderns com tot el que Hitler i Mussolini podien subministrar a Franco, i el Madrid antifeixista va sobreviure. No obstant això, la fallida ofensiva franquista sobre Madrid en 1936 va ser un ominós presagi del que estava per vindre. Els bombardejos aeris, combinats amb l’artilleria, van causar una important destrucció i pèrdua de vides. L’aparició de la Legió Còndor alemanya a finals de novembre va incrementar enormement el poder de foc franquista, encara que no va poder canviar el rumb de la batalla a Madrid. Altres ciutats republicanes es van convertir en objectius. A València els bombardejos navals i aeris es van cobrar almenys 825 vides. N’haurien mort més si no haguera sigut per la xarxa de 250 refugis antiaeris de la ciutat.

Els observadors estrangers van quedar captivats i alarmats per aquests esdeveniments. En la dècada de 1920, el teòric militar italià Giulio Douhet havia afirmat que els bombardejos de terror massius sobre les ciutats podien obligar un enemic a rendir-se sense perdre en el camp de batalla, i molts europeus creien que qualsevol guerra general futura començaria amb atacs aeris. En la seua pel·lícula de 1936 La forma de cosas por venir, el famós novel·lista britànic H. G. Wells va conjurar un món futur destruït pels bombarders. Aquesta esborronadora predicció va guanyar credibilitat amb l’ofensiva franquista per a conquistar el País Basc en la primavera de 1937. Avions alemanys i italians van atacar la xicoteta ciutat de Durango entre el 31 de març i el 4 d’abril, i van matar 336 civils. Wolfram von Richthofen, cap de l’Estat Major de la Legió Còndor, havia ordenat als seus pilots que destruïren objectius militars “sense tindre en compte la població civil”. El 26 d’abril de 1937 es van donar instruccions similars per a les incursions a Guernica, però a diferència de la destrucció de Durango quasi quatre setmanes abans, corresponsals de guerra estrangers com George Steer, del Times londinenc, van ser presents per a donar compte del bombardeig. Va ser tan gran la devastació —quasi el 74% dels edificis van ser destruïts— que és difícil establir el nombre de morts, però 300 és una estimació mínima, i és probable que la xifra real siga molt més gran.

El clam internacional pel Guernica va portar a Franco a culpar les mateixes víctimes de la destrucció, a més d’incitar a Pablo Picasso a triar l’atrocitat per al seu llenç que es va exposar en l’Exposició Universal de París de 1937. Malgrat això, els bombardejos del terror franquista sobre ciutats republicanes, especialment Barcelona i València, van continuar fins al final de la guerra.

No obstant això, Espanya no va corroborar la tesi de Douhet. Un reconeixement implícit d’això es va produir a l’hivern de 1938-39, quan els avions franquistes van començar a llançar pa en lloc de bombes a una població republicana ara famolenca. Però la suposada eficàcia del poder aeri va contribuir a la capitulació de les democràcies occidentals davant Hitler a Munic al setembre de 1938, així com a les estratègies de les potències bel·ligerants en la Segona Guerra Mundial. El Guernica es col·loca ara al costat de Coventry, Londres, Hamburg i Dresden (entre molts altres) com a símbols dels horrors de la guerra total.

Julius Ruiz

LLIG MÉS

• Michael Alpert, La Guerra Civil en el aire (La Esfera de los Libros, 2020).
• Josep M. Solé i Sabaté i Joan Vilarroya, España en llamas: La Guerra Civil desde el aire (Temas de Hoy, 2003).
• George L. Steer, El árbol de Gernika: Un ensayo sobre la guerra moderna (Txalaparta, 2002).