8. Oficina central, SIM

Confrontant el passat? Llegats de la Guerra Civil

A pesar dels esforços dels franquistes clandestins com Maria/Lola, la Quinta Columna no va guanyar la guerra per a Franco. Els temors republicans d’una “punyalada per l’esquena” mai es van materialitzar, en part perquè el paper principal de la Quinta Columna era proporcionar dades militars, no organitzar un alçament. No obstant això, els esforços de la policia secreta republicana per a desemmascarar la subversió no han de ser menyspreats.

El SIM, la seu del qual a València eren les oficines anònimes d’aquest edifici al carrer de Sorní, va tindre un notable èxit en la desarticulació de grups, encara que mai va poder acabar amb la Quinta Columna. L’ús de la tortura per part del SIM per a extraure informació va ser molt eficaç. Era una guerra bruta, i el fi justificava els mitjans. Però la seua esborronadora reputació era alhora la seua major fortalesa i la seua major debilitat. La determinació del SIM de defendre la República va romandre intacta malgrat les contínues derrotes militars de 1937-38, però els seus abusos i la seua estreta associació amb la política de resistència de Juan Negrín van fer que els qui somiaven amb una pau negociada consideraren el SIM i el primer ministre com a obstacles “comunistes” per a un acord amb Franco. Al març de 1939, el coronel Casado va enderrocar a Negrín i va suprimir el SIM, i va empresonar agents comunistes com Loreto Apéllaniz. Apéllaniz i la seua brigada van acabar sota custòdia franquista després que Casado fugira d’Espanya a finals de mes sense aconseguir cap garantia de Franco.

El fet que Apéllaniz i els seus homes foren els primers a ser executats en la València de la postguerra és indicatiu del grau d’odi franquista cap al SIM. Els seus agents no podien esperar cap pietat: Ángel Pedrero, el cap de l’organització a Madrid, va ser executat a garrot vil en 1940. El SIM va continuar sent un element central de la narrativa franquista de l’“Espanya estalinista” fins a la mort del dictador en 1975. Hui dia, el SIM continua sent poc investigat, ja que alguns temen que investigar els seus crims proporcione una pàtina de justificació a la brutal repressió del règim. La Quinta Columna està més ben estudiada, i per fi s’ha reconegut el paper integral de les dones en la subversió franquista. No obstant això, continua sent cert que la imatge dominant de la dona políticament compromesa en l’Espanya republicana és la de la miliciana, a pesar que van ser més les dones que van lluitar en secret contra la República que les que ho van fer en el front.

No obstant això, el martiri republicà, no l’heroisme, és ara la narrativa pública dominant de la Guerra Civil a Espanya. Això és en gran manera conseqüència dels notables esforços del moviment de Recuperació de la Memòria Històrica. Des de les albors del nou mil·lenni, els seus activistes no sols han exhumat els cossos de les víctimes republicanes, sinó que han donat nova vida a la interpretació antifeixista d’una guerra republicana per la democràcia. Les arrels de la democràcia espanyola moderna, s’argumenta, no es troben en l’actual Constitució de 1978, sinó en la Segona República. Els agents del SIM, abans titelles dels estalinistes, són ara ferms defensors de la democràcia; els quintacolumnistes, abans salvadors d’Espanya, són ara feixistes. Aquestes afirmacions han provocat una gran inquietud, i l’oposició es considera sovint una prova de la incapacitat d’Espanya per a enfrontar-se al seu fosc passat. No obstant això, és possible denunciar les atrocitats franquistes i al mateix temps ser crític amb les afirmacions que els republicans van lluitar per la democràcia liberal. Les històries dels personatges guia d’aquesta ruta de València oculta, Lluís/Robert i Maria/Lola, són fictícies. Les preguntes que les seues accions i creences plantegen no ho són. Quasi un segle després de l’inici de la Guerra Civil espanyola, els debats al voltant del conflicte no mostren signes de disminuir.

Julius Ruiz

LLIG MÉS

• Vicent Gavarda Cebellán, El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956) (Universitat de València, 2020).
• Albert Girona i Javier Navarro (eds.), Fa setanta anys. La Guerra Civil al País Valencià (1936-1939) (Universitat de València, 2009).
• Julius Ruiz, “‘Menos Camboyas, Caperucita’. Reflexión sobre la represión franquista, 1939-1953”, en Dictatorships & Democracies. Journal of History and Culture, 8: 77-94.